A mi m'ha passat. He passat per mals moments. Sí. En certes ocasions he tingut la sensació de no poder treure'm un pes de dins del meu cap que m'oprimia i no em deixava veure la realitat que m'envolta del color que desitjava. Al contrari, tot era més fosc del que normalment era, els colors no eren precisament vius, tot era apagat, la meva actitud, els meus pensaments... De fet ara mateix, mentre escric aquestes línies, ho estic veient tot així...
Tothom et diu que al mal temps bona cara, que amb actitud i alegria està comprovat que els mals no tenen cabuda dins teu, però realment això és així? o és un tòpic?
Mira que intento cada dia fer bona cara, i la veritat ho aconsegueixo, però hi ha dies com avui que el teu cos no està per aquesta tasca, que li dius blanc i et contesta negre, et contesta com si et volgués recordar que per molt que l'aparença externa i l'actitud sigui bona, és a tu qui t'ha tocat passar certa malaltia o cert mal moment. Et recorda que la processó va per dins, que no t'has d'oblidar del problema, que l'has de continuar lluitant i que el camí no serà precisament de roses, sinó que passaràs bons i mals moments, que fins que ningú afirmi el contrari, pots estar content, somrient, feliç, valorant tot el que abans no valoraves, però de cop i volta t'aixecaràs del llit un dia qualsevol i el dia continuarà sent grisós, només seran un o dos dies... i tot tornarà a la normalitat... o això espero...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada