Càncer=Mort?

Ho porto pensant des de fa dies, la paraula càncer considero que no especifica gens ni mica la peculiaritat dels diferents tipus de càncers que pot patir una persona, ni la gravetat d'aquests. Quan algú diu a una altra persona, "tinc càncer", sembla que automàticament a la ment del receptor del missatge li arribin connotacions negatives, li arribi un missatge que es transforma dins seu en una cara de tristesa absoluta, en una compassió brutal, en una necessitat imperiosa de fer el que sigui per l'emissor de la frase, que pobre d'ell, té càncer. 

El càncer, en totes les seves possibles "versions", ha fet, està fent i farà mal a milions de persones, a gent propera i a gent de l'altre punta del món, però crec que els que ho pateixen han de tenir esperança,  des del moment en que els hi comuniquen, han de creure i han de lluitar, però ells sols no poden, necessiten a la gent del seu voltant. 

Penso que ja és hora que se li comenci a treure a la gent del voltant la idea que el càncer és sinònim de mort. Les persones que pensen així se'ls hi nota a la mirada, als seus ulls i personalment penso que no ajuda gens. Probablement sigui un acte involuntari de difícil solució, però accepto com a molt, i després d'haver-ho viscut, que es digui que el càncer es sinònim de passar mals moments, sinònim d'incertesa, de sotmetre's a tractaments agressius pel cos, el que volgueu, però vull demanar si us plau que comenci a haver un canvi de xip, ja que hi ha centenars de pronòstics, centenars de tractaments, centenars d'estudis i en definitiva, centenars de casos amb les seves peculiaritats i els seus ets i uts.

Amb aquesta entrada no estic deslligant la malaltia de la mort, perquè no deixa de ser una malaltia que pot arribar a ser molt complicada, molt greu, i que si mirem enrere encara tenia més mal pronòstic, simplement estic dient, que per culpa d'aquesta associació amb la mort, penso que el càncer és un tema encara tabú per moltes persones, perquè la mort és un tema tabú encara a molts racons i a les alçades que estem, i sincerament dic que això no ajuda gens a la persona que està immersa dins del procés i que necessita tota l'ajuda i la confiança de la gent per tirar endavant.

Avui que et diguin que tens càncer, continua sent una mala notícia, però no ha de ser d'entrada la fi del món, donem-nos l'oportunitat de lluitar, de curar-nos, de regatejar aquesta mort que a tants els hi passa pel cap d'entrada.

Un mal moment

A mi m'ha passat. He passat per mals moments. Sí. En certes ocasions he tingut la sensació de no poder treure'm un pes de dins del meu cap que m'oprimia i no em deixava veure la realitat que m'envolta del color que desitjava. Al contrari, tot era més fosc del que normalment era, els colors no eren precisament vius, tot era apagat, la meva actitud, els meus pensaments... De fet ara mateix, mentre escric aquestes línies, ho estic veient tot així...

Tothom et diu que al mal temps bona cara, que amb actitud i alegria està comprovat que els mals no tenen cabuda dins teu, però realment això és així? o és un tòpic?

Mira que intento cada dia fer bona cara, i la veritat ho aconsegueixo, però hi ha dies com avui que el teu cos no està per aquesta tasca, que li dius blanc i et contesta negre, et contesta com si et volgués recordar que per molt que l'aparença externa i l'actitud sigui bona, és a tu qui t'ha tocat passar certa malaltia o cert mal moment. Et recorda que la processó va per dins, que no t'has d'oblidar del problema, que l'has de continuar lluitant i que el camí no serà precisament de roses, sinó que passaràs bons i mals moments, que fins que ningú afirmi el contrari, pots estar content, somrient, feliç, valorant tot el que abans no valoraves, però de cop i volta t'aixecaràs del llit un dia qualsevol i el dia continuarà sent grisós, només seran un o dos dies... i tot tornarà a la normalitat... o això espero...

El meu jo

Sabeu qui es el vostre "jo"? Heu "parlat" mai amb vosaltres mateixos? Sabeu què penseu de vosaltres mateixos? Teniu respostes a totes les preguntes de la vostra vida?

Alguns respondreu que Sí a totes les preguntes, alguns altres que SÍ a algunes i a d'altres que NO, i per últim alguns que direu que NO a totes.

Pensar en nosaltres mateixos és un exercici que tot i la naturalesa egoista de l'ésser humà, a molts ens costa dur a terme. En masses ocasions pensem que ho sabem tot i que tal com som estem prou preparats per sortir de tot allò que la vida ens posi al nostre davant. 

Masses cops però, estem equivocats i no hem de deixar escapar l'oportunitat de mirar el nostre interior i parlar-nos, com faríem amb un amic, però aquest cop fent-ho amb nosaltres mateixos. Fer-nos preguntes, explicar-nos les nostres preocupacions, parlar de les nostres ambicions i fins i tot de les nostres pors.

Per afrontar certs moments difícils creieu-me que havent fet aquest exercici tindreu molt guanyat, us serà més fàcil trobar la força necessària per afrontar el moment i lluitar-lo amb energia, sobretot perquè si alguna cosa he après i he pogut corroborar es que per tractar els problemes quotidians, de major o menor gravetat, la clau és sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i conèixer-nos a nosaltres mateixos millor que ningú altre, descobrir aquest "jo" que tots tenim però que no tots coneixem.