Amics, no marxeu mai

En determinades situacions el primer que et venen al cap són els amics, ja sigui perquè tenim un problema amb la parella, ja sigui perquè no tens res a fer i l'avorriment se't cau a sobre, ja sigui perquè tens ganes d'anar a sopar i parlar amb algú, i així moltes altres coses que probablement us vinguin al cap.

Diguem-ne que una definició d'amic feta molt a corre-cuita seria una cosa així com: "persona propera de certa confiança que t'escolta quan vols parlar, et distreu quan estàs avorrit i et dóna la seva opinió quan estàs perdut". Senzill i superficial, si voleu.

De fet, no sempre tenim controlat qui són veritablement els nostres amics o de qui som realment amics, masses vegades donem per fetes les coses i pot ser que les coses no siguin del color que semblen.

Les relacions d'amistat però, per sort, tenen uns punts al llarg de la vida que les posen a prova, que en mesuren la resistència, la tenacitat... i que fan obrir els ulls a més d'un i com a conseqüència, fa que hi hagi amics que entrin a les nostres vides, altres que hi continuïn, i altres que en surtin.

Molts cops però, anem a buscar un amic i ens n'adonem que la nostra deixadesa ha fet que l'altre persona potser hagi decidit "prescindir" de nosaltres, i ja depèn d'ell que tinguem o no una segona oportunitat.

Amb tot això que us he dit tan resumit, volia dir-vos que només qui de debò ha necessitat un amic sap valorar-ne la seva importància i el seu significat. I no només això, sinó que a més a més el sabrà col·locar a l'esglaó que realment li pertoca dins la seva escala de prioritats, per així dedicar-hi el temps i l'atenció que tan preuat tresor es mereix.

Així que, amics meus, us demano que no marxeu mai del meu costat!

Ningú se'n salva

Ningú se'n salva...

Et lleves pel matí i te'n vas a buscar el diari...

Et lleves pel matí i te'n vas a treballar...

Et lleves pel matí i no te'n vas enlloc...

Et lleves pel matí i te'n vas a la universitat...

Et lleves pel matí i te'n vas a l'escola...

Aprofites la tarda per jugar a cartes amb altres avis...

Aprofites la tarda per anar al gimnàs...

No aprofites la tarda...

Aprofites la tarda per anar a aprendre anglès...

Aprofites la tarda anant a jugar al parc amb els teus amics...

I per la nit te'n vas al llit i penses en el demà, en el demà passat, en la setmana vinent, en el que faràs el mes que ve i en tots els plans que tens per l'any vinent. Penses en tot allò que et farà feliç d'aquí un temps, en tot allò que creus que no pots deixar de fer, que et farà donar sentit a la teva vida. Dibuixes il·lusions, pintes somnis, desbordes esperança, agafes el teu "smartphone" d'última generació i xafardeges les darreres publicacions de les xarxes socials, fas una partida al joc de moda del moment fins que decideixes anar a dormir i depenent de l'edat del protagonista et venen alguns records del passat, de la infantesa, de la juventut, de la maduresa o la bellesa, i mentre hi penses et quedes adormit, tranquil, reposant. 

Mentrestant dins teu diferents coses comencen a passar. Potser acabes de fer la digestió, potser el teu cos s'oxigena després d'un gran esforç, potser... resulta que tot el que tenien en comú totes aquestes persones era que les seves cèl·lules no es reproduïen correctament, ho feien sense control, envaïnt tots els órgans i teixits que trobaven a prop seu.

Potser si o potser no.

Potser perquè has fumat tota la vida o potser no has fumat mai. Potser hi te a veure la genètica o potser no. Potser hi tenen a veure els factors ambientals o potser no. Potser hi té a veure l'alimentació o potser no.

La única cosa certa és que, pot ser que si o pot ser que no, siguis qui siguis, siguis ric o pobre, siguis alt o baix, siguis jove o gran, t'hagis cuidat o no. Hi estàs exposat, malauradament, amb més o menys probabilitat, però amb un risc existent. 

Amb aquesta entrada, estreno el meu blog, on pretenc compartir pensaments, reflexions, vivències i anècdotes sobre el procés en el qual estic inmers i que mica en mica anireu descobrint.