En determinades situacions el primer que et venen al cap són els amics, ja sigui perquè tenim un problema amb la parella, ja sigui perquè no tens res a fer i l'avorriment se't cau a sobre, ja sigui perquè tens ganes d'anar a sopar i parlar amb algú, i així moltes altres coses que probablement us vinguin al cap.
Diguem-ne que una definició d'amic feta molt a corre-cuita seria una cosa així com: "persona propera de certa confiança que t'escolta quan vols parlar, et distreu quan estàs avorrit i et dóna la seva opinió quan estàs perdut". Senzill i superficial, si voleu.
De fet, no sempre tenim controlat qui són veritablement els nostres amics o de qui som realment amics, masses vegades donem per fetes les coses i pot ser que les coses no siguin del color que semblen.
Les relacions d'amistat però, per sort, tenen uns punts al llarg de la vida que les posen a prova, que en mesuren la resistència, la tenacitat... i que fan obrir els ulls a més d'un i com a conseqüència, fa que hi hagi amics que entrin a les nostres vides, altres que hi continuïn, i altres que en surtin.
Molts cops però, anem a buscar un amic i ens n'adonem que la nostra deixadesa ha fet que l'altre persona potser hagi decidit "prescindir" de nosaltres, i ja depèn d'ell que tinguem o no una segona oportunitat.
Amb tot això que us he dit tan resumit, volia dir-vos que només qui de debò ha necessitat un amic sap valorar-ne la seva importància i el seu significat. I no només això, sinó que a més a més el sabrà col·locar a l'esglaó que realment li pertoca dins la seva escala de prioritats, per així dedicar-hi el temps i l'atenció que tan preuat tresor es mereix.
Així que, amics meus, us demano que no marxeu mai del meu costat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada